Enguany vam decidir comptar amb l’expertesa de la il·lustradora i dissenyadora Claudia Popa per posar cara a aquesta 3a edició del festival a partir d’una nova imatge gràfica.
La Claudia, compta amb un estil que funciona molt bé a l’hora de fer cartells perquè és molt visual i impactant.
Com molt bé ens va explicar en persona durant l’acte de presentació el passat 8 de setembre, el seu objectiu a l’hora de crear-lo fou aconseguir que quan algú miri el cartell, directament detecti de què es tracta.
A nivell tècnic, això ho va aconseguir, per un costat, a través d’un estil influenciat per la novel·la gràfica i el còmic, utilitzant línies de contorn ben definides i contundents i delimitant les formes simplificades i estilitzades, i per l’altre, a través d’un ombreig pla combinat amb una paleta de colors saturada que contrasta fortament, dominada per colors blaus profunds i tocs púrpura. Alhora, va escollir una tipografia neta i d’estil sans-serif per potenciar la ràpida lectura visual.
Però a nivell conceptual, ho aconseguí a través d’una composició d’elements sensacional:
Primer veiem a un mag o maga, il·lustrat de forma que quedés androgin per tal que cadascú, sense importar el seu gènere, s’hi pugui identificar, que acaba de llançar un conjur.
Es tracta d’una màgia tant potent, que desborda l’espai en una muntanya de conills en forma d’onada i que contrasta amb el truc del conill solitari que surt d’un barret. Deixant clar que la màgia, al Vila Màgica, brota sense control.
La vareta, encara lluint del conjur llençat, s’allunya del cilindre negre clàssic amb puntes blanques. Rústica, evoca més aviat una sensació de bruixot o fada i ens trasllada a l’origen de la màgia.
El barret d’ala ampla, flexible, en comptes de la rigidesa d’un barret de copa, reforça aquesta sensació mística dels orígens.
I finalment, un toc divertit a través del conill que vesteix un barret petit de copa que subverteix expectatives mitjançant una inversió de rols. En aquest cas, no és el conill el que surt del barret, sinó que és ell qui el porta posat. Indicant així certa agència i transmetent la sensació d’un món ben màgic.
Tot plegat, acompanyat d’un cel nocturn misteriós, ple d’estrelles formant constel·lacions, que crea una atmosfera de misteri i que ens connecta amb la màgia clàssica de la cosmologia a través dels astres.
Per què vam escollir aquesta il·lustració en particular?
De les 3 opcions conceptuals que ens va proposar la Claudia a l’equip organitzador, aquesta fou la que ens va captivar més ràpidament a tots plegats. Per tot allò que hem analitzat i per la sensació que transmet, la decisió, fou unànime.
Alhora, el nostre Director artístic Jordi Pota, de seguida va veure-hi cert paral·lelisme amb una història que llegí en un llibre sobre una dona anglesa que visqué del 1701 al 1763, anomenada Mary Toft. Una dona a qui se li atribueix la inspiració en l’imaginari col·lectiu, del truc del conill que apareix del no res. I és que no n’hi ha per menys, perquè fou capaç d’enganyar, en un acte d’il·lusionisme social, a diferents doctors i metges reials del seu temps, fent-los creure que donava a llum fragments i exemplars de conills. Un assumpte, que va esdevenir un escàndol enorme a la Gran Bretanya del segle XVIII, omplint pamflets i generant debats mèdics sobre la impremta materna (la creença que allò que una dona embarassada desitjava, veia o somiava podia alterar físicament el fetus).
Si bé la primera persona documentada a fer el truc del conill que surt d’un barret de copa a l’escenari l’any 1814 fou el mag francès Louis Comte (1788-1859), quan el barret de copa era simplement un receptacle d’ús quotidià per als senyors de l’època, i el truc fou posteriorment popularitzat a gran escala per Jean-Eugène Robert-Houdin, no tenim cap evidència documentada que ho fessin per homenatjar pas el cas de Mary Toft.
Ara bé, la història de Mary Toft fou tan insòlita, tan colpidora, que arrelà amb força per sempre a la cultura popular, no sols anglesa sinó també europea, i no podem descartar que tingués un impacte en la inspiració de l’artista francès, perquè com bé sabem, les idees no sorgeixen mai del no res, sinó que beuen unes de les altres, per crear, evolucionant, noves experiències.
